Innovació i Excel·lència

Gestió del Talent en Organitzacions d'Alt Rendiment

Innovació i creativitat en organitzacions d’alt rendiment – març’10

Mira, sent i comparteix el què has après d’aquests vídeos.
(Fes-ho als comentaris que trobaràs al final d’aquesta pàgina)

*Per veure els vídeos a pantalla completa tan sols has de prémer al símbol que trobaràs a la part inferior dreta.

Si creus que pot ser un valor, passa aquests links i regala’ls a algú que estimis. Aquí comença és talent!
Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=9582NStUdqU
Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=BUBPX28_mAE

————————————————————————

“Res no mor tan ràpidament com una idea dins d’una ment tancada”

Continguts:

  • La intel·ligència que ens connecta.
  • Gestió del talent.
  • Estratègies corporatives pel desenvolupament de la creativitat en equips humans.
  • Eines per a la creació i gestió de la creativitat en equips humans.
  • r+d+r

Metodologia:

  • Pràctica, exposició de casos, elaboració de full de ruta i borsa de propostes

Data: 03/03/2010

Hora: de 16:00 a 20:00 h

Emplaçament: IG-NOVA EMPRESA, Avda. Mestre Muntaner, 86, Igualada.

Contacta: Tel: +34 93 805 04 09 |
email: ignovaempresa@aj-igualada.net

20 comentaris»

  Santi wrote @

Aquest és el meu món i aquestes les persones que cada dia em rodejen.
Espero que us agradi.
El Talent és cosa de totes i tots!

  Marc wrote @

“Com més gran és el repte, més gran és l’èxit”

“Tu tens un avantatge, ho tens més difícil”

Efectivament, tothom té talent. En Will en tenia, però s’havia cregut que no. El coach Méndez no fa sinó treure-li la bena dels ulls. La creativitat i la força de voluntat d’en Will fan la resta.

Magnífics vídeos, Santi. Gràcies!

  Nico wrote @

M’ha encantat.
La sessió de dimecres va ser genial.
Aquest vídeo és una gran font de talent.
M’agrada especialment el tema de “la distància”. A vegades pensem que ajudar és fàcil, i no ho és.
Estic molt interessat en la gestió del talent més enllà dels seminaris.
Moltes gràcies per la iniciativa.
FEM-HO CÒRRER! ÉS UN MOLT BON RECURS!

  Santi wrote @

Marc,
M’agrada pensar que cadascú és com una llavor, i que una llavor ja sap com arribar a ser arbre. Només cal que trobem persones que ens reconeguin, “ens reguin”, i creguin en nosaltres. Aleshores, la creativitat és manifesta tranquilament en les mans cada persona..
Moltes gràcies, Marc.
Un plaer llegir-te!
Continuem!

  Victoria wrote @

Santi, perfecte!
Els videos tenen un sentit profund, sense dubte sobre el potencial “amagat” i de la fe i voluntat que ens ajuden arribar més allà.
Però, saps, què penso? Penso que a vegades s’ha d’ensenyar no només com pujar a la montanya, sinò com fer la baixada […]
Moltes gràcies de totes maneres, Santi!

  Àngels Chacón wrote @

Preciós…
Hi ha diferents punts sobre els quals m’ ha fet reflexionar:
Limitacions externes: fins a quin punt l’entorn i les persones poden ( conscient o inconscientment ) limitar-nos.
Limitacions internes: cal a més una actitud valenta per lluitar contra les pròpies pors.
Gratitud : a tots aquells que passen per la nostra vida ajudant-nos a ser millor.
Generositat: segur que cadascú de nosaltres pot ajudar també a que altres papallones despleguin les ales.

Gràcies Santi

  Enric wrote @

Comparteixo tot el que s´ha dit fins ara, i afegiria, en aquest video, el realment important és com el Sr. Mendez es comunica amb el Will. Pot ser molt positiu el que vols dir, però sino ho saps dir… no serveix de res. M´agrada la seva humilitat i respecte cap a les persones. Es nota que se les estima.
Gràcies!

  Jofre wrote @

Em va agradar una frase del Santi:
primer ve “cuidar de les persones”
segon ve “el talent”
i solament desprès ve “la producció i l’economia”
Està clar que no es pot fer al revés.
Ens has de continuar despertant d’aquest malson, coach! Posa’ns el despertador ben fort, però amb afecte, com ho saps fer!

  Judith wrote @

Una historia molt emotiva i bonica la d’aquests videos. En ella crec que queden clars els punts claus perquè una persona pugui transformar-se i desenvolupar tot el seu potencial. Per un costat i essencial, l’entorn. Necessitem el recolzament, la estima i el reconeixement de les persones que ens envolten. Necessitem sentir-nos part d’un equip, d’un grup, d’un projecte comú. Aquest nexe d’unió, i en especial la relació amb determinades persones “facilitadores” com el Sr. Méndez, juntament amb l’esforç individual continu i la paciència per no defallir i no perdre de vista el nostre objectiu, farà que un bon dia la creativitat i la imaginació es manifestin, i que la nostra eruga interior, encara que passi per èpoques de dolor i de crisi, pugui un bon dia transformar-se en una preciosa papallona.
Moltes gràcies a tots i que al nostre voltant veiem volar moltes papallones!!

  Lluis wrote @

Hola!
es poden fer propostes?
Desprès de llegir tot això, em venen moltes idees al cap per desenvolupar el talent a la comarca. Desprès de veure aquest video-recurs, he començat amb els meus treballadors a visionar-lo i comentar-lo. Em sembla molt potent la idea. Estan sorgint moltes aportacions per millorar a la nostra empresa.
Amb qui haig de parlar?
Felicitats, Santi, continua així!

  Lluis wrote @

Ah! a tots els que llegiu això: AIXÒ VAL LA PENA: FEM-HO CÒRRER!!!

  Pep wrote @

Una història realment bonica, i uns comentaris molt encertats, no se si seria capaç d’afegir molt més. Només resaltaré alguns detalls:

Tot flueix, i una petita acció insignifant ens pot arribar a descubrir un nou mmón, a salvar-nos la vida: Why not? Per què no? Quan el nen volia visitar el circ? Quantes vegades hem deixat passar oportunitats?

Quan el primer entre iguals agafa la taronja al nen perque no agredeixi més a “l’engendro”? Rebaixar tensió.

Quan el primer entre iguals s’acosta massa al Will, i rep un regal fisiològic, ell es culpabilitza, m’he acostat massa (m’he passat), i el tracta com una persona, no com una expectació, oi Will?

Quan li diu “ets pots quedar, aquí som feliços”, comença a voler integrar-se a l’equip (penjada de cartells). Crear ponts propicis per la comunicació.

Al riu, quan es sent ignorat. Quan un es sent confortable, es quan té ànims per intentar. Un mateix ha de lluitar pel que vol, el recolzament no sempre es fer alguna cosa per algú, s’ha de deixar fer, deixar gaudir de l’error.

Llàgrimes del primer entre iguals, objectiu comú aconseguit. Amb gent normal s’ha aconseguit una cosa espectacular, tot l’equip volia aquest resultat, era el triomf de tots, tots havien viscut la seva situació.

Una història que reuneix vàries històries a la vegada, treball en equip, trancament de paradigmes, coach de veritat, autosuperació, “re-ser” (oi que t’agrada aquesta Santi?), motivació, acompanyar, empatia, amor al ser humà i tot el que ja heu comentat, em repeteixo, però crec que val la pena resaltar-ho.

Crec que s’ha de veure vàries vegades per treure tot el que hi ha de contingut en la història. Animo a tots els participants que aprofitem cada moment per apendre, i especialment per posar en pràctica aquest nou idioma tan bonic que ens proposen. Escoltem amb tots els sentits.

Gràcies Santi per les històries, i a tots vosaltres amb aquests encertats comentaris.

  Lydia Martínez wrote @

Són genials. La veritat es que dónen a pensar i reflexionar. Fins que no prova que pot fer no s´ho creu.

Lydia

  lourdes wrote @

GRÀCIES SANTI.
NO HE DESCOBERT RES DE NOU, PERÒ SÍ QUE M’HA RECORDAT EL VERITABLE SENTIT DE LA VIDA… L’OBJECTIU, EL MISSATGE ÉS VIURE PLENAMENT, GAUDIR DE LA FELICITAT I UBICAR EL DOLOR APRENENT… EL MEU REPTE ÉS POSAR A LA PRÀCTICA EN EL DIA A DIA A CADA INSTANT AQUESTA ESSÈNCIA TAN SIMPLE, HUMIL… PERÒ TANT COMPLEXE A LA VEGADA.
SALUTACIONS A TOTES I A TOTS!

  Francina wrote @

Hola Companys/es!!

Us passo un enllaç, espero que us agradi…

per què continuem valorant les petites coses de la vida, pot ser tant senzill…. tant que ens compliquem a vegades….

Una abraçada

  Pere wrote @

Estic d’acord amb tot el que s’ha dit.
És una història realment emotiva i que ens fa pensar com som els essers humans.
El senyor Mendez sap veure i ajuda a qui li falta ajuda, el tros on es veu que foten fora a la dona que fa de meuca i li llencen una moneda és molt cruel.Però quan el Will dóna afecte al nen que va amb crosses, cap al final, és realment esperançador i mostra que tothom pot canviar a millor.

Gràcies Coach i a tots els comentaristes.

  ARACELI wrote @

M’han agradat molt els vídeos, “són molt potents”. 20′ plens de missatges.
Impressionant el Sr Mendez, és un LÍDER increïble, ha de ser innat a aquest nivell ¿veritat Santi?. Tot al seu voltant sembla un altre món, on tot es possible. Això és gestió del talent, porta el grup motivat i treu el màxim de cada un d’ells.

  Santi López-Villa wrote @

Araceli, bon dia!
Si, el missatge és molt potent. Però no estic d´acord amb un tema que comentes: jo crec plenament que les habilitats del Sr. Méndez, són necessàriament apreses. Tots estem convidats a acompanyar les persones que ens envolten, facilitant la vida als altres, enlloc de entorpir-la. Crec que és a través dels altres que arribem a coneixer-nos més bé nosaltres mateixos i a crèixer personalment un mateix/a. La vida s’aprèn: és una oportunitat per re-ser… no creus?
Una abraçada a la gent de Barcelona! (on hi sóc jo també…)

  Teresa i Pi wrote @

Realment fa reflexionar ,lo que ens ha quedat molt clar ha sigut, que en l’ajuda de tots plegats, el poder compartir i respectar, cosa que en aquest mont actual escasseja, creiem que tot ells l’han ajudat a la superació i al final arriba a creure amb ell mateix en tot el potencial que desconeixia, i a partir de la seva acceptació , ja participa del circ com tots els altres.
Gràcies per aquests vídeos, creiem que seria interessant extrapolar l’ experiència per assolir objectius tots plegats

  Dolors wrote @

Hola a todos,
Tantas veces he pensado que cuesta tan poco “dibujar” una sonrisa cuando estás realizando tu trabajo (para los que trabajen con personas). La cordialidad, el respeto, la sensibilidad, la empatía y el sentido del humor son claves para conectar de verdad, para entender y para comunicar. Un pequeño pasito, muchas veces es un gran salto… Os animo a todos a que lo practiquéis!!!
Santi, hacía tiempo que no practicaba la introspección, gracias por el vídeo.


Deixa una resposta a Jofre Cancel·la la resposta