Innovació i Excel·lència

Gestió del Talent en Organitzacions d'Alt Rendiment

Resolució de conflictes i mediació (segona part) – març’10

*Per veure els vídeos a pantalla completa tan sols has de prémer al símbol que trobaràs a la part inferior dreta.

El primer parla de com podem arribar a connectar amb les persones. Moltes vegades les paraules queden curtes.

El segon ens mostra com amb els pocs recursos i amb la imaginació podem arribar a fer coses realment meravelloses…

Quan hi sóm tots, tot és possible. Comença el debat!
(Pots escriure els teus comentaris al final d’aquesta pàgina)

————————————————————————

‘Parla perquè jo et conegui’.  Sócrates (470 AC-399 AC) Filòsof grec.
‘Si el que vas a dir no és més bell que el silenci: no ho diguis’.  Proverbi àrab.

Parla perquè jo et conegui. Sócrates (470 AC-399 AC) Filòsof grec.
Si el que vas a dir no és més bell que el silenci: no ho diguis. Proverbi àrab

Continguts:

  • La clau del conflicte és a les emocions.
  • El valor de la diferència.
  • La cultura de la mediació.
  • Eines.
  • Casos reals i pràctiques.

Metodologia:

  • Pràctica, exposició de casos, elaboració de full de ruta i borsa de propostes

Data: 24/03/2010

Hora: de 16:00 a 20:00 h

Emplaçament: IG-NOVA EMPRESA, Avda. Mestre Muntaner, 86, Igualada.

Contacta: Tel: +34 93 805 04 09 |
email: ignovaempresa@aj-igualada.net

Anuncis

7 comentaris»

  ESTHER wrote @

Les emocions s’encomanen i el riure s’encomana i molt!.

M’agrada pensar que les persones tenim emocions i que aquestes ens connecten i molt.

El repte està en cultivar les emocions positives que ens fan créixer i apartar les negatives que ens enxiqueixen.

Estic d’acord que moltes vegades les paraules es queden curtes, jo quasi diria que les paraules sense emocions no connecten i que quan hi ha emocions calen poques paraules.

Es evident que amb algunes persones establim una connexió directe i amb d’altres no hi ha manera…potser estic equivocada, jo no hi entenc, però diria que aquesta “química”té a veure amb els sentiments i les emocions.

M’agrada la sensació que tinc quan connecto amb una persona. Tan sols amb una mirada, el llenguatge del cos, o quan començo a parlar amb ella i m’adono que no hi ha distancia, que parlem el mateix idioma, que compartim una mateixa manera de pensar i segur que una mateixa manera de sentir.

Tan de bo des de petits ens ensenyessin a cultivar i viure les emocions!

Una abraçada,

Esther

  ELISABET wrote @

el primer video es realment una situaciío real??? o son actors? Se que aixo no té més imprortancia i em direu que es una tonteria acabar preguntant això després d’haber.lo vist, pero no puc evitar.ho. Es increible, simplement increible que un simple individu sigui capaç de conectar amb tanta gent inmersa en la rutina aburrida i trencar.la de tal forma que esdevingui un dia inoblidable. M’imagino a mi mateixa absorta en els meus pensaments, preocupacions, angoixes , cabòries… la cara que feien tots els del metro es similiar a la cara que fem tots quan anem en metro per Barna o per NYC o qualsevol ciutat gran… i …de cop… que algu sigui capaç de fer algo tan meravellos com trencar la rutina i tristesa d’aquesta forma… algo similar a lo dels espectacles sorpresa fets per gent normal , espontanis en centres comercials o on sigui… que algu sigui capaç de moure tanta gent i trencar la rutina… es admirable i m’encanta, senzillament fantastic. Ser capaç de passar del què diran i llençar.se!! Aquests seminaris trenquen amb la rutina i ens fan veure les coses MOLT MILLOR I MOLT DIFERENT, son una carregada de piles espectacular, i tot gracies al Santi, es un tresor aquest home!!!

  Santi wrote @

ja,ja,ja, Moltes gràcies, Elisabet: vosaltres si que sou un tresor. Diuen que no hi han bons mestres, sinó intel.ligents i sensibles alumnes.

Per parts: VIVIM EN UN CONTAGI CONSTANT!
n’estic convençut que és un curt, però com bé dius, no és pas important que ho sigui.

El que si que és important és el que succeeix: UN CONTAGI EMOCIONAL. Segur que és tan infreqüent?

Tots ens hem trobat en més d’una ocasió contagiats pel somriure d’altres persones i passat el començament sol ser molt agradable.

D’altra banda, quantes vegades ens veiem contagiats per les males cares de la gent que ens envolta??? Crec que masses vegades, no creieu? No serà que vivim en un constant contagi emocional-social?
Quantes vegades decidim estar contents?
Quantes vegades decidim estar empipats?
Segur que ho decidim nosaltres?
Potser ja va essent hora de decidir, i decidir què volem contagiar a les persones que ens envolten… estaria bé, oi?

Pensem-hi! Potser no és tan infreqüent l’episodi del protagonista rialler… tot i que sigui per altres emocions no tan positives.

Una abraçada ben forta!

Continuem?

  Lluis wrote @

Hola,
en primer lloc, moltes gràcies pels vídeos.
Els he proposat al meu equip directiu i estem fent molta feina amb ells.
És molt important tenir present que ens estem contagiant constantment amb les emocions, tant en un sentit positiu com negatiu. Si som conscients podem fer una gran tasca pels altres i per nosaltres mateixos.
Torno a dir: MOLTES GRÀCIES! ESTEU FEN UNA MOLT BONA FEINA!

  Victoria wrote @

Si, són divertits, els videos!
Per mi, les emocions una mena d’espècies o salses que donen el “gust” a la vida i poden enfortir tots els sentits de la percepció que tenim.
Merci, Santi.

  Carme wrote @

Sencillament Genials!! Visca la risoterapia i la imaginació. Realment crec q la ” chispa de la vida ” es la generació de alegria q es contagia i la curiositat per desenvolupar la imaginació.
He pasat un bon ratet. Gracies.
Carme

  Araceli wrote @

El 1er vídeo ens demostra com tot i mostrar diferents actituds (fins i tot alguna resistència) tots acaben contagiats, una molt bona manera de connectar amb les persones.
Personalment m’ha fet recordar l’última vegada que vaig tenir un atac de riure, és una SENSACIÓ FANTÀSTICA, esgotadora al mateix temps que agradable.
Unes rialles uneixen, el grup surt molt reforçat si té persones que encomanen alegria i bon rotllo.
En Tanganica el 1962, hi va haver un brot de riure contagiosa. El que va començar com un aïllat atac de riure en un grup d’alumnes d’entre 12 i 18 anys, va arribar ràpidament les proporcions d’una epidèmia …
Del 2º destacar el talent sense recursos, molt adient en temps de crisi.
Moltes gràcies i fins aviat.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s